Llevat de dos cosines bessones,una mica majors que jo, que van tindre l'oportunitat d'anar a estudiar a València i ara tenen bones feines a Mataró (comarca barcelonina del Maresme); jo vaig ser el primer de la família a entrar a una universitat.
Els meus avis òbviament no van poder en un país que estava a la misèria després d'una guerra que els va impedir estudiar una mica o optar a una vida millor a la dels seus pares.
El meu pare era fill d'una familia marinera amb sis fills i , amb prou feines algun d'ells es va treure el Graduat escolar. La meua mare va estar a punt d'acabar els estudis secundaris però els va deixar per treballar a una fàbrica tèxtil i mai els va reprendre.
Així tenien grans esperances en mí; especialment el meu pare qui esperava innocentment que només acabar la carrera entrés amb un bon càrrec a un hotel o a un patronat prop de casa.
La meua germana no va voler continuar estudiant després de la ESO i va optar per aprendre l'ofici de la perruqueria; així que les espectatives de la familia es centraven en mi.
Acabada la carrera i de feina en feina no he arribat més que a competir per una feina a un casino amb xavals que no han acabat la ESO o a treballar com a cambrer a una brasería perquè a la comarca no hi ha cap altra opció i ,amb les despeses dels últims anys- moltes per temes d'urbanisme que un dia ja explicaré-, no em puc permetre pagar-me un lloguer.
Certament hi ha feina, he tingut una desena d'ofertes de treball des que vaig acabar el contracte a finals d'octubre, però no em puc permetre el luxe de desplaçar-me a Barcelona, València o París per 350 0 400 € nets al mes. Així que amb un curriculum bastant acceptable m'he de limitar a fer feines que ni m'aporten grans ingressos ni m'ajuden a crèixer professionalment.
4 comentaris:
sense comentaris... estic en la mateixa situació que tu. A vegades em plantejo si és una sort o una desgràcia haver passat per la universitat. Si enlloc d' estudiar hagués optat per treballar tindria segurament una merda de feina (que és el que tinc ara igualment) però segurament podria permetre'm certes coses amb les que ara no puc ni somiar.
Hola Marc, veig que compartim diploma "turístic". No me'n parlis massa del nostre sector que, tot hi haver treballat poc, en vaig veure de tots colors.
Encara recordo el primer dia a la Universitat on semblava que s'obria davant nostre un ventall enorme de possibilitats, que un cop acabada (si no es que tinguis sort o una mà amiga) es concentra en hotels o agències, i en voltar i en voltar i en més voltar.
No estava fet per a mi i he acabat estudiant a distància la carrera d'humanitats i treballant en un lloc completament diferent. I no me'n penedeixo gens.
Ànims que tard o d'hora trobaràs el que busques.
Marc, t'oblides d'un cosí teu q va entrar un any abans a la universitat.... jejeje
Però, estem tots igual, t'esforces per a tindre una carrera per a estar en el paro... encara que depenent de lo q estudíes, pots tindre més o menys probabilitats...
Ara sí, com sempre, genial el teu blog
ëu
Certament cosinet estàs tu que vas entrar a la uni pràcticament al mateix temps que jo, i et trobes en una situació similar. No és que m'haja oblidat de tu, ni molt menys, simplement el teu cas és paral·lel al meu i no vé més que a reafirmar-me en lo escrit.
Publica un comentari a l'entrada