El primer president negre

"La nostra por més profunda no és ser inadequats. La nostra por més profunda és ser poderosos en sobremesura. És la nostra llum, no les nostres ombres, la que més ens espanta. Ens preguntem,qui sóc jo per ser tant brillant, guapo, talentòs, i fantàstic? De fet, qui ets tú per no ser-ho? Ets un fill de Déu. Sentir-te petit no serveix al món. No hi ha res que explique que el teu encongiment, així que els altres no és sentiran insegurs al teu costat. Tots estem cridats a brillar com ho fan els nens. Naixem per manifestar la glòria de Déu que hi ha dins nostre.No només en alguns de nosaltres, sinò dins de tots i cadascun.I així com brillem per nosaltres mateixos, donem permís inconscientment als altres per fer el mateix. Així com som alliberats de les nostres pròpies pors, la nostra presència allibera automàticament les dels demés." Aquestes paraules són d'un text de Marianne Williamson que algunes veus van atribuïr a Nelson Mandela però que ell mai va pronunciar -almenys en públic.
He de confesar el meu pecat més gran: NO M'AGRADA OBAMA.
Considero que és un polític sobrevalorat i que parla molt bé, però que no planteja grans novetats a nivell econòmic ni en la política internacional dels Estats Units. Curiosament els canvis més importants estaven a la candidatura de la Hillary Clinton que ja havia ocupat la Casa Blanca com a consort.
A la República Sud-africana si que hi va haver un gran canvi amb Mandela, més tenint en compte que es va passar de l'appartheid, on els negres no tenien cap dret, a tenir un president de color. Tot i això, Sud-àfrica segueix sent un país pobre, insegur i corrupte; com gairebé tots els països que l'envolten encara que una mica més desenvolupat.