Com tants altres valencians de la meua generació, jo passava més temps amb els meus iaios que amb els pares.
Els meus pares treballaven des del matí fins que caïa la nit; la meua àvia en canvi era mestressa de casa i el meu avi treballava de vigilant nocturn fins que es va pre-jubilar. A més, casa els iaios estava més prop de l'escola, l'acadèmia d'anglès i del repàs de matemàtiques.
Quan vaig aprobar 8é curs d'EGB i vaig començar a anar a l'institut vaig començar a estar a casa els pares; quedava més prop. A més la bestial crisi que asolava el poble va fer que la fàbrica on treballava la meua mare tanqués i ara estaria més a casa- treballaraia a hotels.
Van tancar les principals empreses del poble i les que donaven treball a més gent; a més moltes altres van despedir molts treballadors. Molts d'ells van passar a treballar al camp, a la mar o a la construcció (especialment a aquest últim).
Els meus avis van caure en poc temps malats i van quedar impedits (van estar 7 anys una i 8 l'altre en cadira de rodes vivint a casa amb els meus pares) fins que van morir.
La gent del barri va anar morint, altres van marxar a Barcelona i poc a poc van anar desapareixent bona part dels rostres que van poblar la meua infància.Perdia poc a poc els referents locals, ni els veïns ni el que havía sigut ídol local Pichi Alonso, futbolista ni més ni meys que del Barça,estaven ahí.
El poble va anar canviant - des del meu punt de vista a pitjor. Van derruïr la bonica (tampoc tenia un gran valor artístic o patrimonial) llotja per construïr-ne una que no és més que un bonic bloc de formigó; van treure la font i el jardí de la Placeta dels bous, i el casc històric es va anar abandonant. Les botigues del Carrer Major van anar tancant, van desaparèixer les sales de recreatius i la platja de La Parreta va ser substituïda per unes draçanes.El poble va anar perdent la seua identitat mentre uns pocs intentaven recuperar tradicions com el Ball del Carrer del Carme, els gegants i cabuts o el vi de Carlon amb més o menys èxit.
3 comentaris:
Cada cop més tots els pobles són iguals, perden la personalitat a cop de ciment i de "diseny". Els que es mantenen diferents es converteixen en "mercadillos" per atraure a turistes.
En Orpesa el mon del formigo esta invaint per tot arreu, desecant les marjals, cremant el prat de Cabanes per a fer un projecte fantasma nomenat "mundo ilusion" ,la ilusio d'alguns politics y sobretot de jesus ger, l'amo de marina-horror (marina d'or).
sóc conscient de les barbaritats urbanístqies al litoral (només al litoral?)valencià; he estat en contacte amb plataformes i associacions veïnals i he tingut problemes amb urbanistes i constructors
Publica un comentari a l'entrada