Sobre profes

Hem d'estar eternament agraïts als nostres mestres. Són ells els qui ens han ensenyat gran part de les coses que ara sabem.



De la major part n'estic content. M'han ensenyat gairebé tot el que sé: primer a llegir i a escriure, després la llengua, les matemàtiques, la història, etc...


A l'institut vaig tindre també bons mestres: Adolf Sanmartin m'ensenyava història, també Mª Carmen Ramírez; la senyora Losada i José Manuel Sanabdón castellà; Lleonard Furió llengua valenciana/català; Josep Castán i Mercè Garriga matemàtiques; Rafa Sartorio sociologia;Paco Triviño llatí i així una llista infinita (que em perdonen els que falten).
A la Universitat també he tingut mestres bastant bons i dels que estic content, però que m'han influït menys perquè ja vaig arribar adult i amb un caràcter ja més format.
Als dos mestres que més agraït els he d'estar és a Joaquin Pérez del Hoyo, en aquell moment mestre meu d'Educació Física i actual concejal d'esports a l'ajuntament de Benicarló i a Teodosio Sangüesa , en aquella època i ara també mestre de Filosofia i comentarista polític a la televisió local; per dir-me que mai seria res i que seria un fracasat sic. De no haver sigut per ells i de la ràbia que em van causar no hagués lluitat per ser qui sóc.

Dubto molt que un d'ells dos es digne a llegir el que escric, però els recordaré la dedicatòria de Camilo José Cela d'una de les últimes edicions que va publicar de "La familia de Pascual Duarte" en vida.
"Dedico este post (per esta edición) a mis enemigos que tanto me han ayudado en mi carrera."

Gràcies profes, a tots per ensenyar-me el que sabíeu i despretar en mí la curiositat.
Gràcies Teudo i Ximo per els vostres atacs a la meua integritat en un moment tant difícil com és la adolescència, perquè va ser gràcies a vosaltres que vaig descobrir que hi ha persones de les quals s'ha de desconfiar.