sempre tard

Sempre he sigut una mica parat i m'ha costat fer passes importants. Potser per això la meua vida sentimental i -per extensió- sexual ha sigut poc més que lamentable.
Vaig començar més tard que la mitjana dels meus amicsa beure, probar els primers- i últims cigarrets- o a mantenir rel·lacions sexuals. No vaig, però ser l'últim.
Potser l'educació cristiana-católica que vaig rebre no va ajudar molt a forjar el meu caràcter actual. Més bé em va frenar i propiciar certa introversió.
Això va canviar amb el temps al mateix ritme que trencava amb l'esglèsia catòlica.
Me'n vaig adonar tard del que certes persones esperaven de mi -especialment en temes sentimentals/ sexuals; però també en altres àmbits: amics, feina, escola...
Com ja he comentat fa alguns messos-potser fins i tot anys-no va ser fins que vaig començar a marxar de casa : Anglaterra, camí de Santiago i les feines a altres indrets més enllà del Maestrat que aquesta mentalitat va anar canviant fins a convertir-me en el personatge que sóc ara.
He observat un important canvi en la meua personalitat els darrers quatre anys -potser he tardat 28 anys en començar a madurar- : les rel·lacions oficioses (ninguna oficial), les festes a Salou i Mallorca, els errors comesos, la posició de cap... hauran influit.
No em fan por "las tías buenas", no em fa por mostrar-me com sóc i expressar els meus pensaments - fins i tot puc mostrar algun sentiment- i, sobretot he après a riure de a vida.
Sí, ... hi ha hagut una belga ( sóc adicte a les dones d'aquest país). Rollito d'una setmana i he vist que sóc capaç d'enfrentar-me a les meues pors i fer coses de les que em creia incapaç.
Interpreteu aquest post com vulgueu que segurament ho fareu malament.