dimarts, 5 d’abril del 2011

reparant el passat


Dies de petites grans alegries abans de començar la temporada.

Ahir vaig anar a arreglar uns papers que necessitaré.

Com que el cotxe estava al taller, vaig anar a agafar l'autobus i, just en aquell moment la T. passa davant meu amb un carret de nen. Era inevitable que passessin pel meu costat. Així doncs em vaig apropar a saludar i a veure el nadó.

Dos petonets, xarrem una mica fins que arriba l'autobus i jo decideixo marxar. S'acaba així un període d'anys sense parlar-nos i d'evitar-nos.


Havent vist lo fàcil que és i descobrint que encara tinc al feisbuc amics en comú amb M.J. (ja us he parlat 1000 cops tant de T. com de M.J) em vaig decidir a escriure-li de nou. Mai m'havia contestat - li havia escrit mails, mòbil, etc...-, però a les poques hores rebo un mail dient que està oblidat i que no em diu de quedar perquè ara no està a Espanya però que li agradaria que ens parlessim via mail de tant en tant.


Una altra que després d'un llarg temps sense ni tan sols dignar-se a dir-me "no vull saber res de tu" ( i jo m'ho mereixia que m'ho digués) ha decidit perdonar els meus grans errors emocionals. No em falten motius per estar content.

2 comentaris:

Ana Carles ha dit...

Veus??? n'hi ha que tenen sort... :)

Marc ha dit...

eno, dins el que cap no ens podem queixar. Tot és actitut