A la memòria del burjassoter Antonio Ozores

Estimat Antonio,

ens abandones deixant-nos en la memòria centenars, milers d'escenes que ja són de tots. T'imagino al més enllà treballant de nou amb Martínez Soria, Alfredo Landa i amb el gran López Vázquez tal com vas fer en aquest món per tal de dibuixar-nos un somriure rere un altre.
Sé que en més d'una ocasió, entre aquelles paraules que pronunciaves i a les que no trobavem el sentit però ens feien pixar de riure (va una paella por la carretera de Albacete y kycnewlñfk nxqlncw ñmxc...y anda ya!!!!), havies dit que no t'impotava com et recordarem perquè ja no hi series.
Encara em sembla increïble que hagis abandonat aquest món miserable que tú ens feies oblidar durant innombrables pel·lícules, aparicions a la tele i al teatre.
No, em nego a creure que has mort. No has mort mestre perquè la teua obra queda en el subconscient d'un poble i no em fa por que m'acusen de frikisme.
Antonio, nascut a Burjassot per a honra d'aquell poble tot i que vas viure molt poc allí sempre te'n vas recordar- i només per això et mereixes aquest homenatge i molts més. Lamentablement em temo que, com a tants altres, alguns et voldran oblidar i altres que han vist tota la teua filmografia ens acusaran de frikis.
Acuseu-me, però jo que pujo cada dia a un escenari, admiro la labor que ha dut a terme aquest gran home. Potser no s'ha ficat en política com altres, però no ho ha necessitat per deixar-nos un país millor del que va trobar.

"Y el 25 de diciembre, San Fermín".
Gràcies mestre.