dimarts, 18 de maig del 2010

El dilema de la irregularitat


Tinc un gran problema. De problemes en tinc més d'un per sort, però aquest em preocupa més. Veureu.
Com ja sabeu els habituals d'aquest blog fa poc més de dos messos vaig fer cap a Lanzarote on em van fer responsable d'animació d'un petit hotel, la qual cosa significa que a més de responsabilitats tinc una subordinada.
És una noia agradable que va fer cap aquí perquè el seu nòvio -portuguès- treballa a l'illa. No hi ha un gran feeling, però tampoc tinc res en contra seu.
El tema és que quan li dóna la gana fa un treball genial, però molts cops passa de tot. Com que no és tonta, el dia que no fa res, per la nit treu tota l'energia i a l'inrevès; quan una nit no fot cop al matí següent no para.
He tingut converses amb ella i l'actitut millora per breus períodes de temps. He parlat també amb clients perquè m'expressin la seua opinió i amb la direcció de l'hotel -encara no ho he fet amb els meus caps directes de l'empressa d'animació.
No ho he fet perquè em sap greu que la fotin al carrer que és el que segons el subdirector és el més fàcil que acabe passant. Però el fet és que això afecta al meu treball i les estadístiques no surten.
No sé què collons fer. Ajudeu-me!!!

2 comentaris:

Ana Carles ha dit...

Doncs Marc, si que és un bon problema. Tenir més responsabilitats i gent a la qui has de dirigir, implica molts cops decisions que no ens agraden massa.
Crec que aquí el que importa és, d'una banda la feina i com afecta en ella el comportament d'aquesta noia. Si com dius, els resultats no t'agraden, potser si que hauries de prendre mesures. I per altra banda, i de rebot, com t'afecta això a tu. Si en comptes de facilitar-te les coses, alguns cops tendeix a dificultar-les malament anem... Per no parlar de que com a responsable seu, potser et podries veure perjudicat de cara als teus superiors per no actuar i canviar aquesta situació... que ja ho sé que ho intentes eh? però els jefes ja se sap....
Clar, això és molt fàcil de dir, però no tan de fer oi? Perquè es pensa en... ai pobra noia, ara sense feina tal i com estan les coses... ves pobra, si quan vol la tia hi fica ganes... potser es fica les piles a partir de demà.... etc, etc.
Ufff, no sé! no t'he ajudat massa no??? :) Es que és xungo això, les coses com siguin. Però més xungo és no trobar gent que treballi com deu mana!!! però que està passant? què li passa a la gent que te tantes poques ganes de treballar???

Tigre de Papel ha dit...

Crec que podries parlar amb ella un cop més i exposar-li el que ens has dit: que la gent no està contenta amb ella i que et veus obligat a parlar amb la gent de l'empresa d'animació. A veure que diu. Si es llesta es posarà les piles.

Jo de tu el que no faria es treure-li les castanyes del foc ni exposar-te a sortir tu mal parat. Basicament perque ja has intentat parlar amb ella abans d'anar als caps i si no ha reaccionat es perquè no vol. Potser perque no li importa gaire el curro o potser perque no li agrada. Ves a saber. Però sigui pel que sigui no s'ho pren gaire en serio. Si només l'afectés a ella és cosa seva però el cas és que tu estàs enmig i no has de deixar que això et perjudiqui. No és tracta de putejar sinó de resoldre el problema.

Ajudar a la gent i donar-li una altra oportunitat, sempre. Ser un pringat, no.

No sé, és només la meva opinió. Jo mai he manat i potser no sóc la millor persona per ajudar-te però et dic el que a mi em sembla.

Una abraçada bonic