Fa uns dies, a la casa del poble, van caure a les meues mans una sèrie de quaderns de poesia que semblaven tindre uns quants anys. Portaven per títol "Llombriu, quaderns de literatura" i, en la mateixa portada venia el nom dels diversos autors dels poemes.
En un primer moment no li vaig donar massa importància, ja que els autors eren per a mi desconeguts en la totalitat i els llibrets no cridaven massa l'atenció. No obstant, en un moment determinat descobreixo que l'edició la signen Josep Manuel Sanabdón i Rafael Molina ; el primer dels quals és amic de la família i mestre de llengua i literatura castellana a l'institut de secundària. Així que no és estrany trobar aquests escrits a casa.
Però en el moment en que veus a la contraportada l'any d'edició,;és van publicar entre el 1978 i gener de 1981, la cosa canvia. Més tenint en compte que en aquests escrits publicats a cavall entre València (Avinguda Blasco Ibáñez) i Benicarló (a l'Avinguda Maestazgo ) quan es fa referència a la llengua i a la literatura ho fa sense cap mena de complexos com a llengua i literatura catalana.
En aquests quaderns trobem poemes d'Antoni Matutano, Manolo Benages, Joanma Verdegal i Rossana Zaera entre d'altres que pretenen normalitzar l'ús d'una llengua que era habitual al carrer però no a la literatura de cap tipus. Potser el somni d'aquests jovens i atrevits universitaris en aquell moment, no s'ha complert en la més mínima part. Era un moment difícil on molts tenien uns somnis que el temps ha acabat per esborrar. Però a més dels poemes propis hi trobem de tant en tant algun fragments d'obres publicades a altres editorials valencianes (Tres i quatre, Ed. Puig Campana) per autors de la talla de Josep Piera o Isa Tròlec
Cert és que ja feia uns anys que s'estava lluitant per reivindicar la llengua pròpia i la llibertat amb personatges com Raimon i Ovidi Montllor; però el fet que des d'un poble del nord de la província de Castelló es comencés només acabar d'estrenar la democràcia a publicar poemes en llengua catalana -així diu a l'editorial del segon número- parlant de llibertat des d'una perspectiva valencianista resulta interessant. Aquí teniu un fragment del poema que porta per títol A la manera triomfal dels trovadors d'Adolf Beltran, un altre dels col·laboradors d'aquesta publicació:
En un primer moment no li vaig donar massa importància, ja que els autors eren per a mi desconeguts en la totalitat i els llibrets no cridaven massa l'atenció. No obstant, en un moment determinat descobreixo que l'edició la signen Josep Manuel Sanabdón i Rafael Molina ; el primer dels quals és amic de la família i mestre de llengua i literatura castellana a l'institut de secundària. Així que no és estrany trobar aquests escrits a casa.
Però en el moment en que veus a la contraportada l'any d'edició,;és van publicar entre el 1978 i gener de 1981, la cosa canvia. Més tenint en compte que en aquests escrits publicats a cavall entre València (Avinguda Blasco Ibáñez) i Benicarló (a l'Avinguda Maestazgo ) quan es fa referència a la llengua i a la literatura ho fa sense cap mena de complexos com a llengua i literatura catalana.
En aquests quaderns trobem poemes d'Antoni Matutano, Manolo Benages, Joanma Verdegal i Rossana Zaera entre d'altres que pretenen normalitzar l'ús d'una llengua que era habitual al carrer però no a la literatura de cap tipus. Potser el somni d'aquests jovens i atrevits universitaris en aquell moment, no s'ha complert en la més mínima part. Era un moment difícil on molts tenien uns somnis que el temps ha acabat per esborrar. Però a més dels poemes propis hi trobem de tant en tant algun fragments d'obres publicades a altres editorials valencianes (Tres i quatre, Ed. Puig Campana) per autors de la talla de Josep Piera o Isa Tròlec
Cert és que ja feia uns anys que s'estava lluitant per reivindicar la llengua pròpia i la llibertat amb personatges com Raimon i Ovidi Montllor; però el fet que des d'un poble del nord de la província de Castelló es comencés només acabar d'estrenar la democràcia a publicar poemes en llengua catalana -així diu a l'editorial del segon número- parlant de llibertat des d'una perspectiva valencianista resulta interessant. Aquí teniu un fragment del poema que porta per títol A la manera triomfal dels trovadors d'Adolf Beltran, un altre dels col·laboradors d'aquesta publicació:
Sang meua, valenciana!
Sang maltractada i noble
que segueixes lluitant per deslliurar-te!
No abandones encara!
Després de la tempesta vindrà la matinada!
1 comentari:
Molt interessant. Desgraciadament era una minoria jove que hem pogut ampliar amb el temps, però no massa...
Publica un comentari a l'entrada