Abans

Abans al meu poble posaven nadales als carrers del centre pels volts de le festes nadalenques, les llums colorides inundaven els carrers de tot el poble i algun que altre Pare Noel recorria el centre repartint caramels als xiquets i xiquetes.
Avui; potser amb l'excusa de la crisi, potser per un cert laicisme que envolta un govern municipal anomenat conservador i que presumeix d'ideologia democristiana; les llums son escases i els altaveus i els pare noels han desparegut.
Feia anys que no venia a les terres del Maestrat per l'hivern i els canvis familiars s'ajunten al que ha sofert el poble.
Passejo pels carrers i penso: "On hi ha aquesta casa, abans estava la botiga del barri","on hi ha aquesta altra hi havia una llibreria que ja ha tancat","en aquesta casa que ara hi ha un centre de Pilates abans hi havia un taller". Ara els carrers estan mes buits, la barreja cultural ha fet que molts dels establiments siguen regentats per emigrants magrebins i latino-americans, i els autoctons no es barrejen massa amb aquesta gent, no siga cas...
A aquesta placeta ens ajuntavem els amics per anar a fer un volt, anavem a la sala de recreatius on ens gastavem les monedes de 25 i 100 pessetes -ara ja no existeixen aquestos locals - i ens compravem xuxes a una botiga que ja fa temps a tancar.
Els amics van marxar fora a estudiar, com jo vaig fer i alguns d'ells d'han instal·lat a la ciutat, altres han marxat fora a treballar -jo ho vaig fer tot i que he hagut de tornar temporalment, molts dels vells del carrer han mort. En definitiva, tan sols han passat deu anys i la realitat del lloc que em va veure passar l'nfantesa ha canviat tant que no el reconec.