Cada nit, en acabar la feina, vaig amb els meus companys de feina a prendre una cervesa i menjar alguna cosa a un pub irlandés.
Ens agrada sentar-nos a parlar de temes intrascendents i relaxar-nos després d'una agotadora jornada laboral. Però de tant en tant em cansa escoltar a les meues companyes quan es passen el dia parlant de Virginia Bay, Banana Moon o del maquillatge d'aquella marca o d'aquella altra.
Una d'elles, després de la mort de Michael Jackson es va passar un dia plorant, mirant el funeral i una setmana sense parlar d'altra cosa. Òbviament, sense ser el seu estil de música preferit, Michael Jackson és més important que The Beatles o , fins i tot que Elvis.
High School Musical i Hannah Montana són les bases d'una cultura actual on les úniques ciutats imprescindibles són Nova York i Londres (París, Roma, Atenes o Jerusalem són ciutats de tercera) i el sinònim de bon menjar(parlant de sabor) és McDonalds.
Però d'aquestes converses amb companyes d'entre 21 i 28 anys el que més em sorprén és que justifiquen l'explotació infantil que empreses com Nike fan a països del tercer món argumentant qüestions culturals. " A aquells països és normal que els xiquets treballen, només ténen fills per això "o "Com a empresari et surt més rentable donar feina a gent que no sap els seus drets i que saps que no es queixarà; que a més et treballa per menys diners. És normal que ho fassin"
Sincerament, si la societat occidental pensa així tinc por.
1 comentari:
Jo també en tinc. Perque realment molta més gent de la que creiem pensa igual que aquestes noies.
Assumir que les coses són així i que no t'importi gaire és una cosa. Trobar-ho normal i justificar-ho...
En fin. Millor no et dic el que penso.
Una abraçada wapu
Publica un comentari a l'entrada