Aquesta cançó és una de les que més em recorden un antic amor.
La cançó no és precisament relativa a un amor romàntic, sinò més be ens recorda el món al que vivim i l'afortunats que som els que vivim la crisi- a Somàlia per exemple de crisi no en ténen.
M'he associat finalment a la segona ONG i rebo informació de com viuen realment molts d'aquells que no ténen veu. Si viure en camps de refugiats, no tindre dret a l'educació ni aigua potable fora poc; ara els governs occidentals amb el tema de la crisi redueixen els ajuts a les organitzacions com UNICEF i ACNUR i els ofereixen a aquelles empresses que han fet fallida per la seua mala gestió- enetenga's excès d'ambició.
No contents amb això i per tal d'equilibrar el nord i el sud - igualant la situació econòmica d'Europa a la del tercer món i no al contrari- alguns polítics europeus proposen allargar les jornades laborals, abaratir l'acomiadament o fer-lo gratuït i reduïr al màxim les despeses socials de l'estat.
Curiosament, ningú ha sortit al carrer per manifestar-se en contra d'aquestes decisions. La majoria d'informatius es limiten a parlar de l'onada de calor i de les cues a les oficines de l'INEM, dels concerts de Madonna i de U2 a Barcelona; però no dels que viuen al carrer ni dels que cada dia moren de fam.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada