L'any passat es va commemorar a Bruxelles i a Paris el 30 aniversari de la mort del mític compositor Jacques Brel amb una sèria d'emotius concerts - a un dels quals vaig tindre la fortuna de poder asistir .
L'importància de Brel ve donada per l'influència a altres compositors i cantautors posteriors; alguns dels quals com Raimon, Joan Manuel Serrat o Lluís Llach ens toquen de ben a prop.
Brel va ser junt amb Edith Piaf i Charles Aznavour el més gran de la chanson francesa, i el personatge que més vegades ha omplert el Teatre Olimpia de París; tot i ser flamenc.
Protagonista de moltes anècdotes, com per exemple ser el primer cantant parafrasejat a un còmic d'Asterix, precisament a "Asterix chez les belges."
Aquí va un petit homenatge.
2 comentaris:
M'has xafat el post! :-(
Tenia programada la Chanson des vieux amants perque es publiqués dilluns o dimarts que ve. Ara semblarà que m'he copiat!!! O que tenim telepatia.
Petunets wapu. Espero que t'estigui anant bé l'estiu i el curro.
Ho sento xata. Estic en una etapa de la meua vida molt belga i Jacques Brel és tot un símbol del que representa aquella terra.
Doncs sí,sembla que tenim telepatia; o que tenim uns pensaments semblants.
Publica un comentari a l'entrada