dissabte, 10 de setembre del 2011

estupidesa nacionalista


Suposo que si queda algun incaut lector d'aquest blog em caurà alguna que altra crítica per aquest escrit. Més tenint en compte la que està caient a Catalunya i publicant-lo la vespra de la Diada Nacional de Catalunya.
Abans de res vull dir que sempre m'han acusat de ser nacionalista, independentista i similar quan jo mai m'he pronunciat. Estic a favor de que a Catalunya s'eduque en català i reconec el fet diferencial.
Dit això,fa uns quants anys que, com sabeu, vaig fer tombs per Europa i treballo amb estrangers, espanyols i gent de totes bandes i pensaments diferents. Ha arribat un moment en el que em sento foraster a quasi tots els llocs.
Diversos dies a la setmana m'agrada aixecar-me una mica abans i anar a fer el cafè mentre llegeixo el diari. El noi del bar on vaig darrerament em parlava en principi castellà, però en coneixe'm un poc va passar a fer-ho en català. Les cambreres mantenen per algun motiu el castellà; jo he acabat per parlar sempre catanyol.
Avui el noi em diu després que li parlès en castellà:
-"Amb lo be que em queies, que venint de fora sempre parles català!"- sonric tot i que la broma no m'ha fet massa gràcia.
Estic llegint un diari personal d'gnès Humbert que explica l'ocupació nazi de França. Sense entrar en justificacions -òbviament sóc contrari a tota ocupació militar, el que s'explica allí em sembla menys cruel del que em podria explicar un palestí, un sarhaui o un ruandés. O bastant similar -potser fins i tot menys cruel - al que van viure fa uns anys a la península balcànica. Per cert guerres totes elles vinculades a nacionalismes.
Estant a Canaries, un asturians van vindre indignats perquè hi havia molts locals alemanys i cap sidreria. La crítica més freqüents dels espanyols (catalans i bascos inclosos) és : " Está pensado todo para guiris - odio aquesta paraula-" O "hay demasiaod guiri" o coses similars.
Amb aquest post vull dir , com a resum, que estic fart, que no m'agrada aquest estúpid nacionalisme de banderes, banderetes i "cuando fuimos los mejores" o "la millor terreta del món".
Sí. Em sento estranger a totes bandes i lliure amb mi mateix.
Si centralitzant competències podem garantir mantindre serveis social com la sanitat, educació digna -en català, o en català i castellà-endavant. No vull nacionalismes de cap mena.
He arribat a la conclusió que és igual de dolent montar una bandera espanyola de no sé quants metres quadrats que no acceptar cap bandera que no sigui la meua.
El nacionalisme com la religió, no serveix per a unir sino més be per separar-nos dels que no són iguals a nosaltres.
Ara si voleu ja podeu criticar