indignats

Els joves i els no tan joves hem començat a sortir tímidament al carrer en el que s'ha vingut denominant " Movimiento 15-m"o "els indignats" demanant "democràcia real ja".
Tot açò uns dies abans d'unes eleccions municipals i autonòmiques en què la dreta més pura, aquella que ni tan sols utilitza la paraula socialista ha monopolitzat les administracions espanyoles, a exepció del País Basc on la força amb major representació ha sigut un partit que pretenien ilegalitzar: Bildu.
Esquerra Unida ha pujat en nombre de vots i de concejals però no hi ha hagut canvis substancials.
La societat s'ha adonat que tan és PP com Psoe, el sistema està esgotat i posats a fer polítiques de dretes millor un partit que ho admeta directament que un que es faça dir socialista.
Perquè els "indignats2 no hem representat un canvi real doncs?
Per diversos motius: el moviment 15M no demanava el vot ni l'abstenció era una demostració de que la gent no creu en l'actual sistema. El efecte de la il·legalització de Bildu i l'aprovació després de les seues llistes va influir més que les protestes d'aquesta setmana.
Semenfotisme relatiu: si els dos partits majoritaris fan les mateixes polítiques se me'n fot qui estiga al govern.
No hi ha democràcia?
Home, acabeu de votar dirà algun. En primer lloc la Llei d'Hondt no només no és molt democràtica sinò que beneficia un bipartidisme clar. Home però si la gent vota lliurement i surten aquestos dos partits... depén , també cal tindre en compte que el dividir (en el cas d'unes generals i les autonòmiques) el territori en circumscripcions diferents altera els resultats beneficiant en molts casos als partits majoritaris.
També hem de dir que en en nostre sistema electoral no es té en compte l'abstenció ni el vot en blanc o nul. Si un 80% dels votants ho feren en blanc es repartirien igualment i sense complexos tots els càrrecs (de fet en les darreres eleccions del 22 M l'abstenció va sumar un 33'77% vots nuls i en blanc a part).
El cas de la corrupció i dels imputats a les llistes indigna els ciutadans tan o més com la llei elecoral, l'absentisme dels diputats i els seus sobresous en època de crisi no ajuda a que els que tenim uns treballs precaris i sous reduits i els que estan a l'atur sentin passió per la classe política. Menys quan tenim un 20 % d'atur de mitja estatal i més d'un 27 % a províncies com Castelló.
I una altra cosa que ens fastidia és que facin política i retalls socials en nom dels bancs. El FMI i el BCE demanen això dons el govern ho fa. Un banc està a punt de fer fallida dons el papi li dona diners dels nostres impostos sense consulta prèvia (veieu Islàndia i compareu amb Espanya) mentre el Strauss Kahn després dels escàndols sexuals rebrà una paga vitalicia i una indemnització.
Qui no està indignat amb aquest sistema?