Molt abans del turisme de mases, en èpoques en que les nostres costes estaven poblades per grecs i fenicis, la mar tenia una grandíssima importància en la vida quotidiana de la nostra gent, i així va ser fins fa poc temps.
Lentament els ports pesquers s'han anat convertint en ports esportius, molt més rentables, i el duríssim ofici de la pesca ha anat perdent pes econòmic a la Mediterrània. La vida actual ha facilitat que la gent perda el costum d'anar a la plaça -al mercat- a comprar peix fresc i gran part de la gent d'aquestes terres no sap netejar ni cuinar el peix més enllà del que ja ve semielaborat.
Jo vinc d'una família de tradició marinera. La família del meu pare era d'origen mariner i s'anava traslladant de generació en generació per diversos ports valencians: d'Alacant a Vinaròs, Peníscola i Benicarló. Per part materna, el meu besavi era calafat a Peníscola quan la Guerra Civil i allí va morir assassinat per un grup d' anarquistes.
La família de la meua àvia materna no tenia una tradició marinera, eren gent de camp que van marxar al segle XIX a Barcelona i allí es van establir. El meu besavi treballava al port de Barcelona fins que la misèria de la post-guerra els va obligar a tornar a contracor a terres valencianes.
Als Benicarlandos els diuen caduferos perquè diuen que són tacanyos i desconfiats i que guardaven els diners als cadufos, uns cadufos que els llauradors utilitzaven per treure l'aigua de les sénies i els mariners per pescar polps. Resultava curiós veure com a aquestos ports, a diferència de molts altres a'cumulen cadufos al costat de les xarxes.
Aquí jo he aprés de vents, de peixos i de costums que s'estan perdent perquè ni la gent vol una feina dura com és la mar, ni als empressaris els surt rentable. Els sous dels mariners són cada dia més baixos i els costos majors.
Ténen aquesta gent un vocabulari especial que s'està perdent perquè la major part dels mariners són ara immigrants, i cada vegada hi ha menys barques i menys mariners.
Qui ensenyarà a les generacions futures com es pesca amb bou?, qui els explicarà que les sardines de la llum són millors que les que porten amb el bou o els explicarà d'on ve el garbí o el ponent? Possiblement pocs sabran d'ací a uns anys què és una malleta ni distingiran una mollera d'una mollera roquera, molts menys sabran què és un caduf.
Ja ens van prohibir marisquejar perquè hi havia qui anava a fer musclos i destroçava l'entorn. Ens han embrutat les platges i les aigües per falta de depuradores i ens han arrancat la poca posidònia que quedava perquè molestava els turistes.
Tot i això, hi ha molts com jo que indirectament vivim de la mar, de la costa i el turisme que aquesta genera: estacions nàutiques, ports esportius, centres i escoles de vela i de buceig... La mar és un dels nostres majors patrimonis i per això volem conservar-lo. I ho fem demanant que es complisca la normativa europea també a les nostres comarques i es depure l'aigua que torna a la mar, som contraris a que es possen molins a la costa de Vinaròs ja que trenca el paisatge i impossibilita l'explotació de la mar i la costa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada