100: Per què el Barça és més que un club?

Ha volgut la casualitat que dedique el post nº 100 al Fútbol Club Barcelona.
A dir veritat no sóc aficionat culé, ni de cap equip en concret. He anat un bon grapat de vegades a Mestalla, un cop a San Mamés i un a l'Stade Roi Baudouin -antic estadi Heizel- a més d'haver vist algun partit del Nàstic al Nou Estadi. M'agrada gaudir d'un bon partit de futbol sense impotar-me massa el resultat.
Però el cas del Barça resulta curiós, perque l'institució en sí representa alguna cosa més que l'equip.
A la revista de National Geographic Society del mes de desembre de 1998, s'explica el següent:

" Tras su triunfo, Franco abolió la autonomía catalana y prohibió el uso oficial del catalán. Pero el espíritu catalán no se podía destruir -me dijo Nicolau Casals.- Reprimiéndolo, lo llevaron a buscar formas alternativas de expresión, entre ellas el fútbol"

L'actual himne de l'equip no es va estrenar fins el 1974 i va suposar un reforçament de la idea nacional de Catalunya vinculada al club. De sobres coneguda és l'expressió "Visca el Barça i visca Catalunya" , però mai no hem sentit frases tipus "Viva el Madrid y viva España" o "Visca el Llevant i Visca el País Valencià."
No obstant la importància posterior de l'himne de Josep Maria Espinàs, els himnes anteriors de 1923 i 1949 també eren en català, en èpoques de represió lingüística i cultural.
Potser per això, el club ha sapigut canalitzar les necessitats culturals i identitàries d'un poble - i moltes vegades d'una ideologia- que han estat reprimits per governs centralistes i dictatorials.
El Barça és més que un club perquè ha arribat a convertir-se en símbol identitari d'un país.