És l'esport nacional de la Comunitat Valenciana i això es nota en el dia a dia a casa nostra. Lamentablement no pels carrers ni per la creixent aparició de clubs i de trinquets.Molts mitjans de comunicació tampoc en parlen d'aquest tradicional esport que els valencians compartim amb els bascos i la única pilota que trobem en ells és la que ells fan als governants locals i/o autonòmics, encara que siguen sospitosos de corrupció.
No cal parlar-ne dels informatius de RTVV, però podiem parlar d'altres publicacions d'àmbit local, comarcal o provincial. Així un setmanari local titulava amb la col·locació de la tercera primera pedra d'un nou Centre de Salut que segons informen havia començat a construïr-se feia 6 anys: "Gràcies Don Carlos", fent referència a Carlos Fabra; de tots conegut.
Al mateix setmanari publicava un article que ocupava tota una plana un conegut mestre de filosofia, el mateix que em va ensenyar que Aristòtil també s'equivocava. En ell es lamenta del complot que està patint el PP valencià i no només dessitja que els valencians surten al carrer en defensa del seu govern (ell diu "com Catalunya va fer quan van atacar Pujol amb el cas de Banca Catalana-"fins aquí l'anticatalanisme), sinó que insinúa que hi ha una ma que maneja els fils perquè vol un PP sense Rajoy ni Camps.
Per altra banda beatifiquen a comentaristes amb certa afinitat política com a Manolo Milian Mestre, que escriuen de manera habitual a les mateixes publicacions i són els mateixos que surten als poquíssims debats d'anàlisi polític que apareixen a la televisió i la ràdio pública valencianes. També hi ha diaris provinsials que publiquen a primera plana titulars tan objectius com "Castellón, cuna del talento publicitario" o "Inversiones para el AVE. Castellón 0'35 M €, Tarragona 40M €".
Això sí es garanteixen entrevistes en exclusiva amb personatges de gran calat com la darrera setmana amb el imputat pel cas Gürtel, el senyor Costa- per qui no el conega número 2 del PP valencià- que visitant Benicarló aquesta mateixa setmana va afirmar al mateix setmanari del que parlavem abans que "Benicarló serà la primera localitat valenciana en superar la crisi."
Quants posts li queden a aquest blog abans de morir? Em queden algunes coses per contar, alguns escrits que vull compartir amb vosaltres, però no sé si seran molts. La meua situació personal és ara complicada i els incentius per seguir publicant escasos. A més tampoc vull escriure per escriure molt de temps, el motiu d'aquest blog era el de explicar de manera amena i amb certa ironia el món on m'ha tocat viure: algunes coses compartides i altres d'originals i pròpies. A vegades em plantejo si val per alguna cosa escriure açò que escric, si no valdria més la pena deixar de fer-ho o passar a escriure sobre les benevolències de determinades adminsitracions públiques.
Però resulta que com aquell ésser sortit de la caverna de Plató, quan la llum ha deixat de cegar-me he de demostrar als que encara estan a la penombra que fora es viu millor, a pesar de que no em creguen; i als que es queden dins explicar-los la seua autèntica realitat, que era i és la meua.
No pretenc ficar-me en política com vaig fer en el seu moment, peò la realitat quotidiana ve marcada per decisions polítiques, algunes correctes i altres no. Personalment considero que els mitjans de comunicació han de ser com aquell que surt de la caverna i ha de demostrar les visions errònies dels que viuen atrapats dins de manera imparcial.
Seré un clàssic?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada