L'any de la vaca belga

Tot i que el meu espai natural és estar envoltat de francesos i franceses, Bélgica i els belgues han tingut -i ténen- una influència notable en mi.
La primera rel·lació que tinc amb el país és fruit de la casualitat. De menut ens agradava presumir de samarretes de futbol originals: el meu cosí duia la tercera equipació del Galtasaray i jo la samarreta de la selecció belga.
Quan vaig arribar a la universitat, i amb l'aprenentatge oficial de la llengua francesa, Bélgica apareix de nou i amb més força. Llegeixo els originals en francès de Tintin -qui havia de ser Pepito en espanyol- d'un tal Hergé (jo fins al moment era més de Asterix i Obelix) i escolto les cançons de Jacques Brel. Un treball sobre Bruxelles en francès m'atorgarà un notable en el primer curs de l'assignatura.

Aquell estiu en que encara vaig treballar a Peníscola, vaig entrar en contacte amb uns artistes belgues afincats a la comarca que després es van traslladar a Borriana. Em van explicar alguna cosa més sobre el país, però no hi va haver una rel·lació extremadament profunda.
L'estiu a Banyoles no va ser especialment pródig en rel·lacions belgues. Els belgues no són especialment donats al càmping, però vaig mantindre converses amb algun francès de la Picardie, regió que limita amb Valonia.
Passa un temps i després d'algun altre treball temporal començo a treballar d'animador. El meu cap directe és belga, i ell m'anima a seguir endavant en moments difícils i a acabar els estudis que tenia mig abandonats, especialment la llengua alemanya.
Em traslladen a Salou i la rel·lació amb el cap belga es dilueix ràpidament. No obstant, els clients francòfons són cosa meua i els belgues són nombrosos aquest any.
Hi ha diverses famílies hispano-belgues que estableixen una rel·lació especial amb mí i em conviden a visitar-los en acabar la temporada aprofitant l'excusa d'un Belgica -Espanya de futbol a Anderlecht.
Una d'aquestes famílies amb que mantinc una rel·lació d'especial amistat és la de l'autor d'una simpàtica web, http://www.thevache.net/, molt visitada al país en qüestió.
La rel·lació històrica de les terres bravançones amb el nostre país fa de Bélgica en general i de Bruxelles en particular, un lloc curiós.
Crida l'atenció que el principal arquitecte i un dels més importants artistes del país tinga un nom tan nostre com Víctor Horta, però sembla que és fruit de la casualitat. Al menys directament no té cap rel·lació amb el nostre país. Possiblement fora descendent d'algun emigrant hispà? No hi ha dades que ho confirmen.
Quan arribes a la Grand Place, si observes detingudament hi ha llocs curiosos com el "Cafè du Roi d'Espagne" i un gran nombre d'edificis, monuments i carrers fan referència al passat espanyol. Em va cridar especialment l'atenció una placa situada a la sortida del Museu de la Ciutat o Maison du Roi on es pot llegir en francès i en flamand -holandès " Davant d'aquest edifici van ser decapitats, el 5 de juny de 1568, durant la rebelió contra el rei d'Espanya Felip II, els comptes d'Egmont i de Hornes, il·lustres víctimes de la repressió."
A pesar d'aquestes influències però, he d'admetre que no he sigut mai capaç d'entendre l'existència d'aquest país. Un territori inconexe que no comparteix ni la història, ni la llengua ni les majories religioses a Flandes i a Valònia. Un país format per un troç de França i un altre d'Holanda (estic exagerant, o no...)que sembla que només estan units per la memòria del rei Balduí i les cançons de Jacques Brel.
Tot i això la seua gent m'ha conquistat i tot Bélgica és avui en dia un lloc molt valorat per mí. Els problemes polítics constants i el cas Fortis que l'entenga qui el tinga que entendre que jo ja en tinc prou en intentar entendre el que passa al País Valencià.