Denominació d'Origen Protegida

Folklore i tradicions són dos aspectes molt importants en la meua vida potser per motius bastant obvis si es coneix la meua estranya vida. Estranya per tindre les arrels escampades per tota l'antiga corona d'Aragó i pel meu nomadisme.
Criat amb els meus avis- una de Barcelona i l'altre Peniscolà- les costums a casa eren una mica diferents que les de molts benicarlandos. De menut anavem sovint al metge a Tortosa perquè a Vinaròs no hi havia hospital: allí va nàixer la meua mare i jo mateix, però mai hi vam viure.
Els meus pares comançaven la jornada laboral molt promte al matí i la relació amb ells es limitava a els sopars i els caps de setmana. Per fer-la més intensa i amb voluntat d'arrelar d'una vegada per totes la nostra família vam començar a involucrar-nos a la vida socio-cultural del poble.
Però es van equivocar, vaig abandonar el futbito, vaig oblidar aviat el poc que vaig aprendre de guitarra espanyola amb la mort de la mestra i em vaig quedar a la Colla de Gegants i Cabuts de Benicarló. Amb la Colla vaig entrar en contacte amb les comarques del sud de Catalunya- al País Valencià açò de la recuperació folklòrica mai va tindre massa èxit i les administracions locals fiquen poc o nul interès.
Amb el temps i els compromisos laborals aquest contacte s'ha anat perdent, però he adquirit una sèrie de costums i coneixements etnogràfics interessants que han influenciat en la meua manera de veure el món i fins i tot en el parlar.
Així he conegut més intensament Ulldecona o Sant Carles de la Ràpita que Sant Mateu o Catí. Aquesta relació amb el sud de Catalunya i el Nord del País Valencià em va fer descobrir la vinculació històrica per exemple del Ball de Valencians amb la Moixeranga (encara es conserva a Algemesí-Ribera Alta) i que alguns coneixedors del tema vinculen a la història de l'introducció del cultiu de l'arròs al Delta de l'Ebre a travès de arrossaires provinents de la Ribera de Xúquer.Els meus oïts es van acostumar a les jotes valencianes i a les catalanes, a la gralla i a la dolçaina a la moixeranga- com a autèntic himne valencià- i als segadors.
A nadal escudella i sopa de galets, el dia de Sant Esteve canelons. A les festes mai van faltar pastissets de cabell d'àngel i de moniato, tampoc de peix (tonyina amb ou i tomàquet) ni el moscatell.
Més tard a més vaig entrar en contacte amb el folklore menorquí: fandangos i jaleo gràcies a la família assentada a s'illa.