Mentre espereu

Aquesta cançó va ser la única que va treure el nº1 de les llistes britàniques en tres anys a The Beatles;una cançó plena d'esperança i bons sentiments que vull dedicar-vos a vosaltres que llegiu aquestes paraules de manera més o menys continuada. Com ja he dit a l'anterior post obligacions polítiques i professionals m'obliguen a no escriure durant un parell de setmanes.
Ara a més de un parell de cursos que tinc pendents d'acabar , unes reunions a Castelló i l'esforç que estic fent per reeditar un llibre ja descatalogat sobre el republicanisme espanyol (publicat l'any 1932 i que si algu està interessat en el tema es pot dirigir a mí), tinc una sèrie d'obligacions que em resten bastant temps, així que faré un esforç per explicar-vos alguna d'aquestes coses però possiblement no escriga durant unes setmanes.
Per altra banda em preocupa el excessiu interès per la meua persona d'algú (dedueixo qui és) que ha arribat a entrar 15 vegades en el meu espai en mitja hora i més de 200en una setmana. Missatges al mòbil que ja he optat per no respondre i infinites trucades. Realment no sé com frenar aquesta que sembla una obssessió, així que a més de les responsabilitats privades estaré il·localitzable durant uns dies. No us preocupeu en excès i ja comentaré les novetats en un termini el més breu possible.
Gràcies per la vostra comprensió.