Per fortuna o per desgràcia, i com ja sabeu, visc fora del País Valencià des de fa algun temps. Tot i que estic a prop de casa normalment -Catalunya i Balears- he fet alguna petita incursió a altres llocs d'Europa i de l'estat.
El que més es troba a faltar són petites coses que et recorden que estàs fora de casa.
Aquí és difícil per no dir impossible trobar un paquet de "rosquilletes" com ja deia l'actor valencià Arturo Valls (Camera cafè) i l'orxata encara que es ven no és el mateix; ni idea de què són els fartons. Fora del Maestrat ningú sap el que és un mig-mig( per als no iniciats: orxata amb granissat de llima) i molt menys han vist mai les coquetes de Sant Antoni o quelcom que se'ls assemble.
Tampoc és fàcil menjar un entrepà de sépia amb maonesa...Fora de les nostres terres és impossible veure tomaquet restregat al pà. I fora de l'estat és difícil que algú sàpiga el que és un tallat i els cigalons (carajillos) són una barreja estranya, el normal és el cafè per un costat i la copa per l'altra.
I què dir de la paelleta feta amb els amics, l'all-i-oli que enlloc el saben fer com a les nostres terres, els pastissets dolços( de cabell d'àngel, de moniato o el rei dels pastissets, els flaons) i salats (de tonyina o d'espinacs), tantes coses...
és impossible trobar un coc en tomata (tomaquet), de ceba o salat; molt menys una coca de moniato i l'olleta del Maestrat s'ha de substituir per l'escudella o plats similars com la sopa de cocido. Ah, i si un dia us animeu a fer una paella olvideu-vos dels garrofons.
2 comentaris:
Els dolços i el bacallà fantàstics, però en els 2 anys i mig que vaig estar a Portugal no vaig aconseguir mai menjar un entrepà en condicions fora de casa.
doncs més enllà de França, el cafè amb llet és un desconegut: va sol, aigualit i amb un didal de llet d'aquesta que donen als avions. (el que es troba a faltar quan estic de visita a Belgica...)
Publica un comentari a l'entrada