Deia John Lennon que "la vida és allò que passa mentre fas plans". Cada dia cadascun de nosaltres prenem infinitat de decisions; algunes fàcils altres no tant.
Des de que prendrem per esmorzar fins a firmar un contracte o una hipoteca són decisions que canvien la nostra vida.
Parlo d'açò perque últimament converso amb amics que estan a la distància -bé, molts d'ells al País Valencià- que creuen que la meua vida és fàcil, que ténen enveja dels meus viatges o que es lamenten d'un treball que ells han escollit.
A vegades, o sempre hem de prendre les decisions per nosaltres mateixos sense escoltar les pressions externes , tot i que només nosaltres les entenguem. Jo m'he queixat molt de tot el que m'ha passat a Salou; és cert que he tingut problemes amb algunes persones, però jo no seria el mateix si això no hagués passat.
Parlant amb aquesta profunditat, cal dir que no m'he equivocat mai. El meu principal objectiu a la vida és trobar la felicitat; i això s'aconsegueix fent que t'agradi el que fas,fent les coses amb il·lusió encara que hi hagi moments en que ho llançaries tot a fer punyetes. Per això a vegades valoro coses que molts altres no valoren i prefereixo fer una feina que em compensa poc econòmicament i molt en el aspecte personal que al contari.
Seré un idealista? Sóc un bitxo raro? Segurament però sóc feliç vivint així, mentre que els normals, les de la vida monótona i rica econòmicament no ho són tant i em ténen enveja- no a mi sinò a la vida que porto.
2 comentaris:
Segurament si que ets un bitxo raro però jo penso el mateix que tu. Segurament també sóc un bitxo raro.
gràcies rareta :-P
Publica un comentari a l'entrada