Dos caompanyes granadines amb estudis universitaris em deien insistentment que el català no és una llengua, és un dialecte com ho són el euskera i el gallec.
Es queixen de que els catalans a vegades diferencien al parlar Catalunya d'Espanya; i quan els intentava explicar que no és necessàriament per motius polítics sinò culturals deien que no ho entenen ,que quina cultura diferent té Catalunya?
Per elles tota llengua sense estat no més una llengua sinò un dialecte i consideren que el català és una llengua que s'ha de quedar dins de casa, que no serveix per a comunicar al carrer.
Tampoc entenen de què ens queixem quan els catalans i valencians paguem més impostos si som més rics, ni de que totes le sindústries més contaminants i tóxiques les tenim nosaltres (nuclears, petroquímiques, cementiris nuclears, projecte castor,línies de molt alta tensió, caos de AVE,etc...) si tot això són inversions i riquesa- potsre no saben que alguns valorem més la salut i la llibertat que la riquesa.
Innoccents
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada