Tàrraco

Estic a punt de marxar de la ciutat que m'ho ha donat tot durant els últims quatre anys; la ciutat que m'ha fet madurar; una ciutat que m'ha donat sobretot coses bones i em sento trist per haver de marxar.
Des de l'any 218 a.n.e en que van arribar els romans (abans hi havien estat el íbers) Tàrraco, l'actual Tarragona, ha sigut sempre una ciutat de capital importància per al desenvolupament de la zona. Des d'aquí es va romanitzar Hispània, es va lluitar contra els púnics i al s.XIX es va convertir en zona d'esbarjo per als reusencs adinerats que es construien les seues cases modernistes a la Rambla.
Quan vaig arribar no coneixia res de la ciutat, ni la gent ni la història, ni la morfologia urbana. Només sabia que era una capital de província i que havia sigut una important ciutat romana.
Aquí vaig conèixer gent a la que aprecio molt,altres que m'han fet mal (volent o sense voler) però que sense ells no seria qui soc, companys de pis -molts d'ells estrangers- que m'han fet veure el món de maneres diverses...
La carrera que eh estudiat aquí també m'ha aportat coneixements del territori i ha afavorit que desenvolupe feines que mai hagués fet, que viatge a altres llocs per feina o per plaer (parlaré de Burgos, Banyoles...).
Alegries, decepcions, festes, moments tristos i alegres... Tot el que pot donar de si la vida en 4 anys m'ho ha donat Tarragona, la Imperial Tàrraco, i no puc fer altra cosa que estar-li agarait per això.