dijous, 20 de març del 2008

El meu nacionalisme

El marc polític i sociocultural en el que vivim és el que és. Els catalano-aragonesos, valencians i balears som, a dia d'avui, una regió dins d'una Espanya que presumeix de ser plural però única.
La llengua que parlem els valencians és una variant del català que denominem valencià, a balears mallorquí però és la mateixa llengua.
Històricament els valencians estem lligats a la corona d'Aragó, a Catalunya i a Ses Illes. Som mediterranis i europeus, d'origen cristià, però barrejats sempre amb minories muslmanes i jueves.
Tenim un patrimoni ric amb vestigis (culturals i monumentals) romans, cartaginesos, íbers, moriscos i cristians.
No ens van deixar anar a Amèrica quan els viatges de Colon, Pizarro i companyia; ens van treure els furs i ens van cremar les ciutats (Xàtiva, Vila-real, Lleida...) quan la guerra de succesió; ens van prohibir utilitzar la nostra llengua per que usarem el castellà i ara ens discriminen amb impostos i falta d'inversió.
Ens hem convertit en l'abocador d'Europa (projecte Castor, nuclears, tèrmiques, abocadors, etc...
Per totes aquestes raons i alguna més sóc nacionalista, però no independentista. Vull canviar la realitat, que ens reconeguen culturalment i accepten la nostra història. Vull que els valencians, catalans i tots els pobles que vam formar la Corona d'Aragó siguem respectats.