El Camí de Santiago

Corria l'any sant de 1999 i jo havia fet amb uns amics una excursió en bicicleta a la Font de la Salut, terme municipal de Traiguera. Va ser allí on va sorgir l'idea de fer el Camí de Santiago.

R. i jo vam començar a moure'ns fins descobrir que un grup de gent de la parròquia de Sant Bertomeu organitzava una romeria a Santiago des de la comarca lleonina de El Bierzo.

Ens vam apuntar al grup encara que ja feia temps que tots dos haviem perdut la fè catòlica, vam creure que era interessant a nivell cultural i esportiu.

Al setembre vam començar l'aventura. En tren des de Benicarló a Tarragona i des d'allí un estrella ens duria a Ponferrada. Començava el Camino.

Van ser vuit dies de camí i tres més a la capital gallega. En total onze dies en els quals vam mantenir contacte amb gent molt diferent que tenia el mateix objectiu que nosaltres: arribar a la meta.

Vam descobrir paisatges, esglèsies romàniques, música popular gallega (aquella que alguns la han batejat com celta), escrits de Rosalía i de Castelao, menjars diferents, etc... La Galicia rural em va fer crèixer l'interès per la cultura popular i el folklore.

Santiago de Compostela em va atrapar com també ho van fer altres indrets com Ponferrada (magnífic castell templer), O Cebreiro (esglèsia romànica preciosa on diuen que està el sant grial) i Portomarín entre d'altres.

Vaig aprendre que l'important no és la meta, sinò el camí. De fet, quan vaig veure les punxes de la façana del Obradoiro (rep el nom d'obradoiro pels picapedrers que van treballar en ella) vaig plorar de ràbia -no, no era emoció; era ràbia perquè allò acabava i jo en volia més.

Els tres dies a la ciutat, la guitarra i els cants de Boig per tú al mig de la Rúa do Vilar, els tunos ballant les nostres cançons, les carreres per no perdre l'útim autobus al Monte do Gozo, la interventora del tren cridant : NOOOOOOOOOO!!!! quan ens va veure tornar en grup a l'estació de A Coruña, la marea groga: los de Castellón.

Centenars de records, un viatge que va ser un punt d'inflexió en la meua manera de veure el món.