Nascut al si d'una familia catòlica a l'espanya dels primers anys 80, els meus pares i els meus avis em van dur a una escola religiosa a la qual la política estava molt, massa, present.
Allí a més de a resar el Padrenuestro - fins i tot la llengua valenciana l'estudiavem en castellà- i explicar-nos llegendes de Moisés, Abraham i els profetes van esnenyar-nos a ser bons espanyols.
Tots haviem de saber la llegenda de El Cid i Babieca, l'argument de La Celestina i de El Quijote.
Haviem de saber les bondats de els reis catòlics (mai vaig entendre perquè si els moros havien aportat tant a la nostra cultura eren els bons qui els expulsaven) i dels conqueridors d'Amèrica com Hernán Cortés i Francisco Pizarro (després vaig entendre que matar indis és un acte de caritat cristiana). El desastre de Annual, la setmana tràgica de Barcelona (a mitges va passar a Barcelona però mai sabrem perquè), la Guerra de la Independència (calia lluitar contra els invasors) i sobretot el que ells anomenaven el "Felipismo" ,el pitjor desastre que li va poder passar a Espanya des de la Guerra Civil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada