Per fortuna sempre vaig tindre bons mestres d'història i història del art, potser per aquest motiu li vaig agafar afició, o potser en observar les meues escases facultats en aquest camp.
Vermeer, Goya,i en especial els surrealistes Magritte i Dalí han sigut sempre els meus preferits.
Si exceptuem Vermeer, els altres tres pretenen mostrar en la seua obra els sentiments i pensaments interns, deixant moltes vegades de banda la realitat tal i com la veiem normalment.
Vermeer, Goya,i en especial els surrealistes Magritte i Dalí han sigut sempre els meus preferits.
Si exceptuem Vermeer, els altres tres pretenen mostrar en la seua obra els sentiments i pensaments interns, deixant moltes vegades de banda la realitat tal i com la veiem normalment.
La paraula surrealista ve del francès "sur-realisme" per sobre del realisme. I tracta de mostrar les coses no de manera realista, sinò tal i com les sentim.
La meua infantesa, plena de moments absurds i surrealistes, com sortida d'una peli de Berlanga i on els conflictes entre l'educació religiosa i la realitat dels anys 80 i 90 van prendre una força important, van fomentar el meu posterior interès cap al surrealisme.
De la mateixa manera que de menut em sentia fascinat per la Pantera Rosa i l'humor del Chavo del 8, ara em sentia moltes vegades com a personatge de quadres de Magritte i de Giorgio de Chirico.
En certa manera em sento bastant identificat amb aquest moviment, tot i que discrepo amb l'actitut d'Andre Breton i amb les ideologia d'algun d'ells com Salvador Dalí . No obstant culturalment parlant m'han influit d'igual manera el cinema de Garcia Berlanga, el surrealisme i el teatre de Dario Fo.
2 comentaris:
dono una ullada al teu blog
una salutació des de Reus
Per aixo escric. Gracies per la teua visita
Publica un comentari a l'entrada