Com cada any per aquestes dates em començo a plantejar moltes coses. És temps de començar a pensar en el futur pròxim i les opcions que em queden no són moltes.
Aquest està sent un any molt complicat per a mi. A la falta del meu pare, la ruptura amb la innombrable i la incertesa en el meu futur laboral més pròxim es sumen els problemes econòmics i amb les finques.
Penso sovint amb altres moments i èpoques més alegres. En el terreny sentimental no es que la cosa em vagi molt millor, i només hi ha "aventures" amb angleses que quasi em doblen l'edat i que no duren més d'una o dos nits.
Els dos plantejaments que tinc ara per ara són anar a Madrid on tinc bastants oportunitats de feina però on no coneixo ningú més que a la M., una antiga companya que viu a Móstoles i estudia i treballa a la capital i amb qui no tinc una rel·lació molt continuada; o probar amb el somni belga i viure ,mentre trobo alguna cosa i aprenc holandés, a casa de diversos amics gaudint d'un bon ambient.
3 comentaris:
Jajaja... doncs tot i això en el tema sentimental ja estàs força millor que jo.
Tampoc serà per tant...un petonet guapa
Uff és difícil, és un d'aquells moments en que has de prendre una decisió que implica un canvi important en la teva vida. N'hi ha que no tenim forces per a fer-ho eh?
A tu que et ve més de gust? el bocadillo de calamares madrileño o la xocolata belga?? ;)
Publica un comentari a l'entrada