Una petita satisfacció

Tota la tarda d'avui i el dia de demà tinc lliure i no estarè a La Pineda-Salou; així que com sempre que es dona aquesta circumstància i algun client especial marxa m'acomiado d'ell i ens intecanviem les adresses electròniques.

Avui ha sigut el primer dia de llàgrimes amb certa importància de la temporada, un adéu- un fins després-molt especial.

Una xiqueta de 4 anys, la seva germana de 10 i una cosina d'aproximadament la mateixa edat- 10 anys- venien amb la mare de les dues germanes i l'avia de les tres xiquetes. Totes jueves alemanyes.

L'àvia, segons m'han explicat va nàixer a Alemanya i es va refugiar a Rússia sent molt jove. La mare de les nenes va nàixer a Rússia, però en quant els va ser possible per la situació político-econòmica van retornar a l'Alemanya de l'est.

M'han preguntat -l'àvia- si sóc jueu. A la qual cosa he respost que sí en el meu alemany macarrònic.

La meua família tant per part paterna com per part materna és d'origen jueu- com la de gran part dels valencians- tot i que ells practique la religió catòlica i jo sóc taoista, però en origen sóc jueu.

Durant aquestes dues setmanes aquesta família ha estat sempre a les activitats que organitzava jo, la petita sempre preguntava per mí i em comunicava amb els russos gràcies a elles. Avui a l'acomiadar-me amb abraçades, llàgrimes, petons; m'han donat una adreça de correu electrònic i m'han insistit totes en que vaja aquest hivern a casa seva prop de la frontera amb la República Txeca. ( Bitte, bitte, bitte...)

Em va emocionar tant la seua història i he valorat tant la seva amistat com m'ha passat amb poca gent. Són gent que no han tingut una vida fàcil - ni l'àvia ni la mare_tia- que té dues filles però no marit (no em va dir si és vidua, soltera o divorciada) i ha de criar dues xiquetes en un nucli petit amb una important minoria jueva de la qual forma part.

Proposta interessant que encara he d'estudiar, per altra banda com invitacions que tinc pendents de fa temps a Maribor (Eslovènia), Göteborg (Suècia), Amsterdam o Southampton (Anglaterra). A més dels freqüents viatges a Bèlgica. Però això és el de menys.

M'ha cridat molt l'atenció l'història familiar d'aquesta gent, la seua amabilitat tot i les circumstàncies vitals que han tingut...espero que es convertisquen en bons amics pugui fer el viatge o no, perquè he après molt d'elles i encara puc aprendre molt més.